VC: Terrassa: Casa Alegre de Sagrega i Castell - Cartoixa de Vallparadís

No cal fer grans viatges per admirar edificis meravellosos. Sense anar més lluny el proper dia 20 de març us convidem a conèixer dos edificis catalans desconeguts per a la majoria, però notables en la seva riquesa arquitectònica, decorativa i històrica.

DIA 20 DE MARÇ 
SORTIDA D'UN MATÍ 
TERRASSA: CASA ALEGRE DE DALT I CASTELL - CARTOIXA DE VALLPARADÍS
SORTIDA EN AUTOCAR

Saló de la Casa Alegre de Sagrera

La casa Alegre de Sagrera és un edifici-museu del carrer de la Font Vella, núm. 29, de Terrassa. En un origen fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil de final del segle XVIII i començament del XIX que va tenir un paper destacat en la guerra del Francès. Tot i que data del principi d'aquest darrer segle, la seva fesomia actual és el resultat de la reforma modernista duta a terme per Melcior Viñals, arquitecte municipal, a l'inici del segle XX, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera, ja que havia quedat molt malmesa arran de la invasió de les tropes napoleòniques. La casa, actualment una de les seccions del Museu de Terrassa, és un model d'habitatge de la burgesia industrial de l'època.

Detall del vitrall de les finestres

Les finestres, a manera de galeria al segon, el disseny de les quals s'atribueix a Josep Puig i Cadafalch, tot i que no es troba documentat enlloc. Alexandre de Riquer va fer el relleu de la façana que il·lustra les proeses del primer propietari durant la guerra contra Napoleó, i també és obra seva el grandiós plafó ornamental del menjador, pintat el 1901 per a l'Institut Industrial de Terrassa. El saló principal, amb pintures murals de Pere Viver, s'obre a la galeria que dóna al pati i als jardins, decorada amb vitralls modernistes.

Les úniques estances conservades de la casa del segle XIX, són tres salons amb uns sostres molt treballats, decorats amb pintures murals sobre la conquesta de Mèxic, la història de Salomó i escenes bíbliques, respectivament.

Jardins de la Casa Alegre de Sagrera

La casa Alegre de Sagrera conserva bones mostres del mobiliari original i allotja diverses col·leccions d'art del fons museístic municipal.

Vista del Castell-Cartoixa de Vallparadís

El castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa. Conserva el fossat i una torre central. Es de planta quadrangular. 
Va ser modificat quan va esdevenir cartoixa per adequar-lo a les funcions monacals, i d'aquest període en destaca el claustre i la sala capitular. Anomenada Tinellet  

El primer esment d'una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial. 

El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d'Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar,

Mare de Dèu de Sant Cugat
(Any 1218)

Claustre de la Cartoixa 

Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre. Aquell any passa a mans dels carmelitans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa. L'antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí. El 1944 fou declarat monument històric, i el 1947 els Maurí el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, que, després d'una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l'arquitecte Alexandre Ferrant, hi va decidir instal·lar el Museu de Terrassa el 1959.

Com a Museu Municipal d'Art, allotja l'exposició permanent i disposa d'una sala d'exposicions on s'exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l'antiga Biblioteca Museu Soler i Palet. També conserva la col·lecció d'aparells de ràdio d'Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974.

La nova exposició permanent data del 1994 i està estructurada en diferents àmbits cronològics. 

Imatge i text: google i viquipèdia.