Benvolguts

Aquest espai és per mantenir-vos informats d'aquelles activitats complementàries que fan les AUGG. Esperem que sigui un espai d'intercanvi on pugueu participar i compartir les vostres experiències i fotografies de les Aules Itinerants i ens digueu tot alló que considereu que podem millorar entre tots.



Us convidem a particiar-hi!

Com us podeu assabentar de les activitats?

Les sortides culturals, les aules itinerants i els viatges us seran informants puntualment al vostre grup, una miqueta abans de que s'iniciin les conferències.
Recordeu que els delegats de grup tenen tota la informació i que també estarà projectada a cadascun dels grups.

15.2.13

VC: Terrassa: Casa Alegre de Sagrega i Castell - Cartoixa de Vallparadís

No cal fer grans viatges per admirar edificis meravellosos. Sense anar més lluny el proper dia 20 de març us convidem a conèixer dos edificis catalans desconeguts per a la majoria, però notables en la seva riquesa arquitectònica, decorativa i històrica.

DIA 20 DE MARÇ 
SORTIDA D'UN MATÍ 
TERRASSA: CASA ALEGRE DE DALT I CASTELL - CARTOIXA DE VALLPARADÍS
SORTIDA EN AUTOCAR

Saló de la Casa Alegre de Sagrera
La casa Alegre de Sagrera és un edifici-museu del carrer de la Font Vella, núm. 29, de Terrassa. En un origen fou la casa pairal de Joaquim de Sagrera, fabricant tèxtil de final del segle XVIII i començament del XIX que va tenir un paper destacat en la guerra del Francès. Tot i que data del principi d'aquest darrer segle, la seva fesomia actual és el resultat de la reforma modernista duta a terme per Melcior Viñals, arquitecte municipal, a l'inici del segle XX, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera, ja que havia quedat molt malmesa arran de la invasió de les tropes napoleòniques. La casa, actualment una de les seccions del Museu de Terrassa, és un model d'habitatge de la burgesia industrial de l'època.
Detall del vitrall de les finestres

Les finestres, a manera de galeria al segon, el disseny de les quals s'atribueix a Josep Puig i Cadafalch, tot i que no es troba documentat enlloc. Alexandre de Riquer va fer el relleu de la façana que il·lustra les proeses del primer propietari durant la guerra contra Napoleó, i també és obra seva el grandiós plafó ornamental del menjador, pintat el 1901 per a l'Institut Industrial de Terrassa. El saló principal, amb pintures murals de Pere Viver, s'obre a la galeria que dóna al pati i als jardins, decorada amb vitralls modernistes.
Les úniques estances conservades de la casa del segle XIX, són tres salons amb uns sostres molt treballats, decorats amb pintures murals sobre la conquesta de Mèxic, la història de Salomó i escenes bíbliques, respectivament.
Jardins de la Casa Alegre de Sagrera
La casa Alegre de Sagrera conserva bones mostres del mobiliari original i allotja diverses col·leccions d'art del fons museístic municipal.










Vista del Castell-Cartoixa de Vallparadís


El 
castell cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa. Conserva el fossat i una torre central. Es de planta quadrangular. 

Va ser modificat quan va esdevenir cartoixa per adequar-lo a les funcions monacals, i d'aquest període en destaca el claustre i la sala capitular. Anomenada Tinellet  

El primer esment d'una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial. 
El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d'Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar,
Mare de Dèu de Sant Cugat
(Any 1218)
Claustre de la Cartoixa 
Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre. Aquell any passa a mans dels carmelitans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa. L'antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí. El 1944 fou declarat monument històric, i el 1947 els Maurí el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, que, després d'una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l'arquitecte Alexandre Ferrant, hi va decidir instal·lar el Museu de Terrassa el 1959.
Com a Museu Municipal d'Art, allotja l'exposició permanent i disposa d'una sala d'exposicions on s'exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l'antiga Biblioteca Museu Soler i Palet. També conserva la col·lecció d'aparells de ràdio d'Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974.
La nova exposició permanent data del 1994 i està estructurada en diferents àmbits cronològics. 
Imatge i text: google i viquipèdia. 

12.2.13

VC: VIC I FOLGUEROLES

El passat 7 de febrer, un grup de les aules va anar a Vic on van visitar el nou Museu Episcopal, que ocupa un lloc preeminent entre els museus d'Europa, tant per la història centenària de la institució com per la qualitat i la quantitat de les obres que aplega.
Fou fundat l'any 1891 i ha ocupat diversos espais. L'edifici actual, inaugurat el 2002, és obra dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà que el van dissenyar a mida de les obres de cada col·lecció. En destaquen les de pintura i escultura romànica i gòtica, principal atracció del museu.
L'arqueologia, el teixit i la indumentària litúrgica  l'orfebreria i la forja són de primera línia dins del patrimoni museístic català.
El grup escoltant les explicacions de la guia al Museu Episcopal  de Vic 

Davallament d'Erill la Vall (Primera meitat del s. XII - Original)
També van visitar la Catedral , d'estil neoclàssic, on s'hi pot admirar el claustre gòtic construït al S. XIV i el retaule d'alabastre de Pere Oller, del mateix estil.
Destaca la decoració mural de la nau central, l'obra més importat de Josep M. Sert, que enriqueix el conjunt artístic de tot el conjunt.
El grup admirant el campanar de la Catedral

Fragment de les pintures de Sert 

Claustre de la Catedral de Vic

Tomba de Josep Maria Sert 

Detall  d'una finestra del claustre
Van dinar al restaurant El Jardinet, de Vic i en acabat van posar rumb a Folgueroles  a visitar la Casa Museu de Verdaguer, un dels museus literaris més antics de Catalunya. Obert des de 1967 en ple franquisme i impulsat per la societat civil. La seu del museu és la casa familiar on va viure el poeta els primers anys de la seva vida. La casa permet, a més de conèixer la vida i obra del poeta Mossèn Cinto Verdaguer, conèixer com s'organitzava la vida i la vivenda durant la segona quinzena del s.XIX.
Una de les estances de la Casa Museu Verdaguer

Taula on Mn. Cinto Verdaguer escrivia els seus versos.


Malgrat el fred van gaudir d'un bonic dia de sol.. Agraïm la cessió de les fotografies de la visita a la Sra. M. Bulló del quart grup.

4.2.13

AI: PATAGÒNIA : Reunió informativa

Perito Moreno
Reunió informativa per al viatge a la Patagònia.
Divendres 8 a les 18h
Hotel Balmes (Mallorca, 216)
Us informaran de tot el que heu de tenir en compte per al viatge.